Trastorn explosiu intermitent

Trastorn explosiu intermitent

Tipus	trastorn del control d'impulsos i malaltia
Especialitat	psiquiatria, psicologia i psicoteràpia
Clínica-tractament
Medicació risperidona
Classificació
CIM-11	6C73
CIM-10	F60.3 i F63.81
CIM-9	301.3 i 312.34
Recursos externs
UMLS CUI	C0021776, C0152183, C0021776 i C0152183
DOID	DOID:12401

El trastorn explosiu intermitent (TEI) és un trastorn de conducta caracteritzat per esclats d'ira i/o violència explosius, desproporcionats amb la situació. L'agressió impulsiva no és premeditada, i es defineix per una reacció desproporcionada a qualsevol provocació, real o percebuda. De vegades s'observen canvis afectius abans d'un esclat, com ara tensió o canvis d'humor.^[1]

Actualment, el trastorn està categoritzat al Manual de diagnòstic i estadística de trastorns mentals (DSM-5) a la categoria de "trastorns disruptius, del control dels impulsos i de la conducta". El trastorn en si mateix no es delimita fàcilment i sovint presenta comorbiditat amb altres trastorns de l'estat d'ànim, particularment els trastorns bipolars.^[2] Les persones diagnosticades de TEI afirmen que els seus brots són breus (duren menys d'una hora), amb alguns símptomes físics (sudoració, tartamudesa, opressió toràcica, palpitacions), manifestats per un terç del total.^[3] Els actes agressius freqüentment van acompanyats d'una sensació d'alleujament i en alguns casos de plaer, però sovint seguits de remordiments posteriors.